Biodiversitat a l’Escola

Als accessos de l’Escola Superior de Relacions Públiques es troba un espai enjardinat on creix gessamí blanc.
Aquesta planta, de fullatge exuberant i flors de blanc intens, és de la família de l’olivera, i destaca pel seu aroma embriagador que omple l’aire de l’estiu.
El gessamí és conegut pels seus usos en dermatologia, aromateràpia, cosmètica i perfumeria; juntament amb la seva presència en poesia, teatre i prosa des de temps immemorials. Ja a l’antiga Pèrsia, poetes com Hafez o Rumi, l’utilitzaven com a metàfora de l’amor pur. A la Xina també és una flor celebrada a cançons com Mòlìhuā (茉莉花), i ja al segle XX, al Pakistan va arribar a ser reconeguda oficialment com la seva flor nacional. En català també apareix en obres poètiques de Maria del Mar Bonet, Joan Salvat-Papasseit, Màrius Torres, o “El gessamí i la rosa”, de Joan Carner, que es va popularitzar al ser musicalitzada per Joan Manuel Serrat.
La seva flor, amb corol·la blanca i calze en forma de copa, produeix una fragància elegant i sofisticada, especialment a la nit, per atreure pol·linitzadors nocturns com les papallones d’esfinx o papallones de la mort.

Aquests passadissos florals estan custodiats per la fila de lledoners que decora, acompanya i escorta el carrer de Sepúlveda. Aquest arbre, distribuït irregularment per tota la mar Mediterrània i la regió del mar Negre, és conegut per la seva flexibilitat i durada, que l’ha fet material per a tota mena d’estris i eines de camp, i per produir a les seves arrels un tint que tenyeix la seda. Avui en dia s’utilitza per omplir de vida paisatges urbans per la seva resistència a la sequera, al vent i a la contaminació. Poc a poc està guanyant presència a la ciutat comtal, presentant-se com una alternativa de l’icònic plataner barceloní.

Al voltant del nostre edifici també es poden veure diferents espècies d’ocells, entre els quals destaquen els següents:

Àliga marcenca: una espècie poc comuna de gran rapinyaire migrador. Venen de l’Àfrica al març (d’aquí ve el seu nom), però són difícils d’observar. Està especialitzada en la caça de serps, cosa que ha fet que es guanyi la seva reputació com a dominadora del mal i sigui un dels símbols heràldics més populars. Sol ser molt representada a festes majors i festes tradicionals, entre elles, la Mercè.
Ballester i falciot negre: De la família dels apòdids, l’aparició dels falciots anuncia el bon temps. Són gairebé sempre en vol, la qual cosa els ha associat amb l’esperit del vent al Vell Món.
Cadernera o carderola: Molt estimada pel seu plomatge colorit i cant melòdic. El seu nom ve de la seva afició per les llavors dels cards.
Merla i pit-roig: Són dos dels ocells més reconeguts i estimats de la fauna urbana i rural. La merla es relaciona amb el misteri i les nits hivernals. El seu cant melodiós marca el renaixement de la primavera. El pit-roig, barba-roig o rupit es considera l’amic del jardiner, portant-li sort i és símbol de tendresa i nostàlgia.
Garsa: Sovint considerada lladre o enganyosa per la seva afició de recollir objectes brillants, la garsa es distribueix per tota la regió paleàrtica, de la península Ibèrica al Japó, des del clima temperat magribí fins al fred glaçador de la Sibèria Oriental. És un símbol de comunicació i intel·ligència.

A més, fora del recinte escolar, al nostre barri, Sant Antoni, hi ha més de 100 espècies identificades de plantes a espais verds, més de 50 d’arbres i d’ocells, i diversos escullells i jardineres amb arbustos, herbes i flors, que es poden consultar a l’atles de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.